Fisioteràpia: Prevenció i tractament de les pèrdues d’orina

Fisioteràpia: Prevenció i tractament de les pèrdues d’orina

Molts socis de La Lliga, arriben a la consulta de fisioteràpia per mals d’esquena, fatiga, contractures musculars i dolor de les articulacions, sovint derivats de les malalties reumàtiques que presenten de base.

Hi ha un altre motiu freqüent de consulta, que no és conseqüència directa de les malalties reumàtiques, però que afecta a moltes dones entorn els quaranta anys: la incontinència urinària.

Les pèrdues d’orina poden tenir diferents causes, però sovint van associades a una falta de to muscular del sòl pelvià, és a dir, de la musculatura que cobreix la base de la nostra pelvis i que es cuida de subjectar els òrgans dins la cavitat pelviana i de contenir l’orina en realitzar un esforç.

La musculatura abdominal també juga un rol en la bona continència junt amb el diafragma, que és el centre muscular del nostre cos; el bon funcionament conjunt d’aquestes estructures és indispensable per evitar les pèrdues d’orina i el descens dels òrgans (prolapses) i per prevenir trastorns ginecològics.

Moltes persones associen les pèrdues d’orina a l’edat, i ho viuen com una cosa normal, que no té solució tot i que els hi és molt molest i que afecta negativament la seva vida diària.

Si bé la medicina pot oferir solució a molts trastorns ginecològics, en el cas de les pèrdues d’orina, no hi ha un gran ventall de respostes mèdiques sinó que aquestes es limiten a fàrmacs que relaxen l’activitat de la bufeta, o a intervencions quirúrgiques quan els símptomes són molt persistents i molestos.

En alguns casos no existeixen alternatives però, en moltes situacions, la fisioteràpia pot arribar allà on la no hi ha una solució mèdica per la incontinència.

Mitjançant exercicis de tonificació, consciència del perineu, tècniques d’electroestimulació, entre d’altres, la fisioteràpia pot solucionar la incontinència o millorar significativament els símptomes de tal manera que la persona guanya en qualitat de vida

 

L’avantatge de les tècniques de fisioteràpia és que són poc invasives i fàcils d’aplicar i que no tenen efectes adversos en el nostre cos. Sí, però, que volen una constància i un compromís ja que requereix aprendre nous hàbits i prendre consciència d’una part del cos sovint oblidada que no sabem com exercitar i relaxar.

Dins de les tècniques de fisioteràpia cal fer especial èmfasi a la gimnàstica hipopressiva, un conjunt d’exercicis posturals que tonifiquen els abdominals i el perineu de manera molt efectiva, a l’hora que milloren la postura i prevenen de patir hèrnies discals i abdominals.

La gimnàstica hipopressiva, ideada per Marcel Caufriez, és una eina molt eficaç que requereix d’una pràctica guiada, ja que fonamentalment és un treball postural i és un tipus d’exercici intens que, sense l’acompanyament d’un professional pot conduir a males postures que li treuen efectivitat.

En les persones que presenten malalties reumàtiques o fibromiàlgia, la pràctica intensa de gimnàstica hipopressiva els pot produir fatiga o un empitjorament del seu estat general. És per aquest motiu que el treball grupal que oferim a La Lliga combina els hipopressius amb altres tècniques i exercicis més suaus per recuperar-se dels exercicis més intensos.

La pràctica d’exercicis en grup no només millora les pèrdues d’orina sinó que ens fa ser més conscients de l’estat general del nostre cos i ens permet corregir males postures. Fins i tot, el nostre estat d’ànim canvia i ens dóna més quietud interior i motivació per afrontar-nos als petits reptes quotidians.

La millor aposta que es pot fer per la nostra salut és la prevenció. Els embarassos i els parts, l’esport, alguns trastorns digestius, feines que suposen carregar pesos, els canvis hormonals en la menopausa, …, són factors que al llarg de la vida acaben debilitant la musculatura de la base de la nostra pelvis i que són factor de risc per tenir pèrdues d’orina o petits descensos dels òrgans de la cavitat pelviana. Quant més aviat es comença a exercitar aquesta musculatura i a mantenir un bon to muscular general, més fàcil és evitar la incontinència o que, en cas que aparegui, millori ràpidament.

Implicar-se en la pròpia salut i prendre la decisió de cuidar-nos és comprometre’s a informar-se i a ser perseverant, és qüestió d’aprendre nous hàbits més en sintonia amb el que el cos necessita i, en fer-ho, obtenim una resposta.

 

Anna Carboneras

Fisioterapeuta.

Formada en Reeducació Uroginecològica i Gimnàstica Hipopressiva