Per: Montserrat García Blasco.
Vice-Presidenta de la Lliga Reumatològica Catalana

Avui La Lliga Reumatològica catalana ens sumem a la vaga feminista convocada arreu del món per reivindicar la igualtat de gènere de les dones amb malalties reumàtiques en tots els àmbits de la vida.

El 80% de les persones que convivim amb malalties autoinmunes som dones: som el 75% en el cas de l’artritis reumatoide, el 90% en el cas del lupus i la proporció arriba a 21 dones per cada home en el cas de la fibromialgia.

Davant la discriminació múltiple  que patim  per la suma de ser dones amb discapacitat que convivim amb malalties cròniques, des de La Lliga reivindiquem:

– Un veritable compromís amb l’eradicació de les violències masclistes: les dades de la “Macroencuesta de violencia contra la mujer” de 2015 mostren que les dones amb discapacitat patim 5 vegades més violència que les dones sense discapacitat.

– Igualtat salarial i igualtat d’oportunitats en l’exercici del dret al treball: l’Observatori sobre discapacitat i mercat de treball (ODISMET) posa de manifest que les dones amb discapacitat cobrem un 15% menys que els homes del mateix col·lectiu per la mateixa feina, i un 33 % menys que els homes sense discapacitat. Així com que la nostra taxa d’ocupació és un 38% inferior a la resta de la ciutadania, i només el 17,1% de nosaltres arriba a comptar amb estudis superiors (front el 35,5% de les dones sense discapacitat).

– Accions que promoguin un canvi de valors real en els usos del temps i la co-responsabilitat dels homes en les tasques domèstiques i de cura: les dones amb malalties reumàtiques necessitem del suport i les cures d’altres, però també cuidem d’altres. Des de La Lliga tenim constància que el desequilibri en el repartiment de les tasques domèstiques i de cura per sexe repercuteix directament en la recuperació de salut de les dones amb malalties reumàtiques i en la seva possibilitat de continuar en el mercat de treball. Cal dir que a Espanya es té constància que les dones dediquen de mitjana fins a un 56% del seu temps a aquestes tasques no remunerades, mentre que els homes només en dediquen com a molt un 30%.

– Equitat en les pensions i prestacions socials: la precarietat laboral com a dona amb discapacitat, sumada a la manca de flexibilitat i de compatibilitat entre prestacions d’incapacitat i hores de feina puntuals remunerades,  es reflecteix també clarament en la desigualtat de gènere de les pensions. Un gran número de dones sense ni tan sols té pensió contributiva (un 28% de les majors de 65 anys) i segons dades d’UGT  les pensions de les dones a Espanya són un 37% més baixa que la dels homes.

– Polítiques públiques que tinguin en compte alhora la perspectiva de gènere, la discapacitat i la cronicitat i els seus indicadors associats: davant l’actual agudització de la feminització de la pobresa, cal un canvi cultural a tots els nivells per incloure els mandats de les lleis d’igualtat de gènere estatal i catalana i la Convenció Internacional dels drets humans de les persones amb discapacitat -entre altres- a tots els àmbits, per avançar en una igualtat d’oportunitats real i efectiva per a les nenes i dones amb malalties reumàtiques.

– Eines àgils que garanteixin la nostra emancipació sense patir la múltiple discriminació de ser dones amb malalties cròniques, per continuar amb el nostre projecte de vida i exercir els nostres drets com a ciutadanes.

Des de La Lliga reivindiquem també la visibilització i el valor del paper de les dones amb malalties reumàtiques en el món associatiu, professional, social i quotidià: també hem promogut (i promovem) transformacions col·lectives cabdals i sostenim la vida del nostre entorn, cadascuna des del seu espai.

Si les dones amb malalties reumàtiques parem, el món també es para: nosaltres també sumem, i ens sumem a la vaga feminista per reivindicar els nostres drets!