Història de la Lliga

Els principis de la Lliga Reumatològica Catalana es remunten als anys vuitanta. En aquell temps, el reumatòleg Dr. Antoni Tomàs i Escué va posar tot el seu esforç i dedicació per crear una associació que aglutinés tant afectats com professionals de les malalties reumàtiques. Així és com finalment, gràcies a l’empenta del doctor, el 1984 es va formar l’estructura jurídica de l’entitat.

L’any 1989 va ser decisiu per a la Lliga. El president de la Societat Catalana de Reumatologia d’aleshores, el Dr. Enric Lience, va convocar una Assemblea General per nomenar una nova Junta Directiva que fes possible el desplegament de l’Associació. Com a resultat, es va renovar l’organigrama, encapçalat per un nou president, el reumatòleg Dr. Josep Granados i Duran, i format per metges i per pacients.

Aquesta Junta Directiva va marcar dues finalitats essencials: cobrir les necessitats de les persones amb malalties reumàtiques i fomentar la investigació en reumatologia. Aquests són alguns objectius que a hores d’ara impulsen la continuïtat i el creixement de la Lliga Reumatològica Catalana.

La Lliga Reumatològica Catalana està inscrita en el  Registre d’Associacions de la Generalitat amb el núm. 6989 de la Secció 1a del Registre de Barcelona des del 5 de juliol de 1984, i va ser declarada d’Utilitat Pública pel Ministeri de l’Interior el 21 de febrer de 2005.