L'Artritis Reumatoide té el seu origen en la flora intestinal

L’Artritis Reumatoide té el seu origen en la flora intestinal

Els bacteris comuns en el nostre intestí produeixen unes proteïnes ‘exactes’ a les que desencadenen la resposta autoimmune en l’Artritis Reumatoide.

L’Artritis Reumatoide és una malaltia inflamatòria que pateixen més de 200.000 persones al nostre país -sobretot majors de 40 anys i, en fins a tres de cada quatre casos, dones- i caracteritzada fonamentalment pel dolor i la degeneració progressiva de les articulacions. Una patologia que s’engloba dins de les anomenades ‘malalties autoimmunes’, en la qual el propi sistema immunitari ataca per error, com si fos un ‘cos estrany’, al propi organisme -en aquest cas, a les articulacions-. No obstant això, i malgrat el seu impacte i gran prevalença, encara es desconeixen les causes exactes per les quals es desencadena aquesta malaltia. O així ha estat fins ara, atès que segons mostra un nou estudi dut a terme per investigadors de l’Hospital General de Massachusetts a Boston (EUA), l’origen podria trobar-se en una resposta autoimmune als bacteris que conviuen en el nostre intestí, resposta que posteriorment es traslladaria a tot l’organisme -molt especialment a les articulacions, si bé també a òrgans com el cor o els pulmons.

Com explica Annalisa Pianta, directora d’aquesta investigació publicada a la revista «The Journal of Clinical Investigation», «encara no es coneix com la resposta immunitària anòmala a la flora intestinal desencadena l’inici i progressió de la destrucció immune de les articulacions en l’artritis reumatoide. No obstant això, els nostres troballes recolzen la hipòtesi d’una associació entre les autoinmunidades intestinal i sinovial ».

 

Autoantígens.

A dia d’avui se sap que la inflamació i degeneració de les articulacions sinovials en l’artritis reumatoide està provocada per una resposta autoimmune mediada pels limfòcits T. I així mateix, ja s’han identificat nombrosos factors, tant genètics com ambientals, associats a l’aparició de la malaltia. Però, exactament, què és el que desencadena la seva aparició? Doncs si bé algunes investigacions recents han suggerit que la causa podria ser una resposta immune a la flora intestinal, encara no s’ha trobat un nexe molecular que confirmi aquesta possibilitat.

En l’estudi, els autors van analitzar el líquid sinovial -és a dir, el líquid que es troba en les articulacions per reduir la fricció dels cartílags durant el moviment- i en la sang perifèrica amb l’objectiu de trobar autoantígens associats tant a la flora intestinal com a l’artritis reumatoide.

“El nostre treball obre una nova via per al desenvolupament d’estratègies per al diagnòstic i tractament de l’artritis reumatoide.”
Annalisa Pianta

Arribats a aquest punt, cal recordar que un ‘autoantígeno’ no és més que un antigen que es troba dins del propi organisme, així com que un antigen és qualsevol molècula, cas d’una proteïna, que desencadena una resposta immunitària. Així, i mentre el sistema immune produirà anticossos per atacar els antígens arribats de l’exterior, produirà així mateix ‘autoanticossos’ per combatre els ‘autoantígens’ que ja habiten en el cos.

Els resultats de l’estudi van permetre identificar dos autoantígens denominats ‘N-acetilglucosamina-6-sulfatasa’ (GNS) i ‘filamina A’ (FLNA) associats a la resposta autoimmune en l’artritis reumatoide. Concretament, es va observar que la GNS i la FLNA eren l’objectiu de les respostes autoimmunes dels limfòcits B i T a, respectivament, el 52% i el 56% dels pacients amb artritis reumatoide -que no així en persones sanes o afectades per altres tipus d’artritis, en què aquests autoantígens no van ser objecte de cap resposta.

 

Nexe comú?

Però, a més de amb l’artritis reumatoide, quina relació tenen aquests autoantígens GNS i FLNA amb la flora intestinal? Doncs, simplement, es tracta de proteïnes molt similars -quan no aquestes- a les produïdes per espècies bacterianes comuns en els nostres intestins -per espècies dels gèneres ‘Prevotella’ i ‘Parabacteroides’ en el cas de la GNS, i per espècies dels gèneres ‘Prevotella’ i ‘Butyricimonas’ a de la FNLA-. De fet, els pacients en els quals es va detectar una resposta autoimmune davant GNS i FNLA també es va observar una resposta exactament similar enfront de les corresponents proteïnes bacterianes.

Com refereixen els autors, «si bé els antígens GNS i FLNA van ser trobats en el líquid sinovial i les articulacions afectades per l’artritis reumatoide, aquestes proteïnes GNS i FLNA presenten una similitud remarcable amb les proteïnes produïdes per espècies bacterianes molt comuns en la flora intestinal ».

Un descobriment que, a més de suggerir el possible origen de la resposta autoimmune en l’artritis reumatoide, també pot tenir importants aplicacions clíniques.

Com conclou Annalisa Pianta, «l’especificitat per als autoantígens GNS i FLNA ofereix una nova via per al desenvolupament d’estratègies dirigides a millorar tant el diagnòstic com el tractament de la malaltia».

 

Font: ABC Salud