Des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el lideratge de la Secretaria General, s’està treballant en l’elaboració de l’Estratègia per a l’equitat de gènere en el sistema sanitari. Aquesta estratègia té per objectiu avançar en l’equitat de gènere en el marc de les competències del Departament de Salut, a través de l’abordatge de les desigualtats de gènere i el desplegament d’eines per incorporar la perspectiva de gènere transversalment. L’Estratègia definirà objectius dirigits a intervenir en la gestió del sistema, les organitzacions sanitàries, els professionals sanitaris i la població general. Els objectius d’aquesta estratègia s’organitzen en sis grans blocs:

1.       Recollida i anàlisi de les dades per conèixer les diferències i desigualtats de gènere.
2.       Definició de polítiques públiques, planificació, provisió i avaluació considerant les necessitats i expectatives diferencials.
3.       Capacitació dels i les professionals.
4.       Abordatge de les violències masclistes des del sistema sanitari.
5.       Equitat entre les treballadores i els treballadors del sistema sanitari.
6.       Informació i comunicació en el sistema sanitari.

Es per això, que es va convocar un procés de participació ciutadana i es varen citar  varies entitats que lluiten per l’equitat de gènere com ara la nostra Lliga Reumatológica Catalana per tal de reflectir  l’experiència vivencial, l’opinió i l’expectativa de la ciutadania, representada per aquestes entitats, per assegurar que l’estratègia s’adapta a les necessitats reals d’aquesta. Va ser un procés participatiu dirigit, en primer lloc, a recollir les consideracions al respecte d’aquells aspectes que haurien de ser abordats per l’Estratègia per a l’equitat de gènere en el sistema sanitari i, en segon lloc, a identificar i prioritzar propostes d’acció a desenvolupar que concretin les propostes d’aspectes a abordar.

Les entitats que  vam participar (en uns 30 participants) eran entitats amb experiència en la definició i desplegament d’estratègies per analitzar i/o abordar les desigualtats de gènere i entitats com ara la nostra de pacients i familiars, representants de malalties amb un biaix de gènere.

La nostra entitat ha estat destacada pel seu coneixement i la tasca que realitza, i és per això que en la experiència participativa en representació de la Lliga vaig poder aportar el que viu la nostra entitat: la preocupació perquè les persones amb malalties reumàtiques tenen biaix en la detecció precoç d’aquestes patologies segons gènere,  també el gènere comporta molta diferència en la percepció del dolor entre homes i dones. Un altre tema que vaig comentar va ser el  desconeixement de molts sanitaris de les medicacions que prescriuen, i de les dificultats per fer les revisions, sobretot de les dones. També a l’hora de fer investigació hi ha un biaix important, moltes vegades s’investiguen fàrmacs en grups d’homes i dones al 50% o de més homes quan es tracta de malalties que majoritàriament afecten a dones, pel que després aquests fàrmacs aplicats a la vida real no tenen els resultats que haurien de tenir. També en investigació moltes vegades es descarta fer assaigs en dones en edat fèrtil, etc.

En resum vaig comentar: Biaix en la detecció de la malaltia, dolor, maternitat i investigació.

La sessió de ciutadania va ser de dues hores de treball amb un diàleg obert en grups de discussions dinàmics per tal de recollir les consideracions  d’aquells aspectes que haurien de ser abordats per l’estratègia d’equitat de gènere del sistema sanitari per tot seguit identificar i prioritzar propostes  d’acció que concretin i donin resposta a aquestes propostes. Això ho vam fer entre totes les entitats aportant la nostra experiència, en una dinàmica de grups dirigides per facilitadors amb una tècnica de pluja d’idees a partir de la qual vam poder prioritzar necessitats per diferents grups de discussions i seleccionar les possibles accions per la seva millora. L’experiència va ser molt enriquidora.

Vaig poder parlar amb la resta d’entitats sobre la tasca de la Lliga, la qual treballa sobretot amb dones, que sobretot són víctimes d’aquesta menor equitat d’atenció sanitària pel seu gènere i encara més si pateixen una malatìa reumatològica. Treballem per ser la seva veu el seu suport.

L’intercanviï de percepcions i sensacions partia de la percepció en quasi tots els convocats  de que la socialització de gènere estableix unes expectatives diferents en funció de si s’és una dona o un home, en base als estereotips de gènere. A més a més, la divisió sexual del treball i els rols tradicionals de gènere (treballs de cura assumit per les dones) expliquen bona part de les desigualtats de gènere. D’aquesta manera s’acaba configuren una diferència d’oportunitats determinada pel gènere que tenen impacte sobre la salut de les persones.

Així doncs, es va parlar molt que salut de dones i homes és diferent, hi ha factors biològics (genètics, hereditaris, sistema immunològic, fisiològics,…) que es manifesten de forma diferent en la salut i en els riscos de malaltia però hi ha altres factors que en part són explicats pel gènere, i que influeixen d’una manera injusta en la salut de les persones.

El gènere es constitueix i s’expressa a través de les relacions socials, rols i expectatives lligats a les atribucions femenines i masculines, que no són fixes i canvien segons la cultura i al llarg de la història. Aquest model determina creences, comportaments, hàbits i estils de vida diferents entre homes i dones que tenen el seu reflex en la manera d’emmalaltir, d’utilitzar i de ser atesos pel sistema sanitari. 

Finalitzada les sessions vam arribar en tres grups a unes conclusions amb les quals es farà un document resumint les aportacions.

Aquest projecte es complementarà amb un altre grup de participació de professionals sanitaris i una participació online per tota la ciutadania al portal de la  generalitat de Catalunya: participa.gencat.cat

La experiència ha estat enriquidora i en general vam coincidir quasi tothom. El sistema sanitari presenta biaixos de gènere assumint que dones i homes són diferents quan són iguals i assumint que són iguals quan són diferents. En el primer cas, davant d’una mateixa necessitat es destinen més recursos de diagnosi, prevenció, tractament o recuperació a un gènere respecte a l’altre. En el segon, tot i existir evidència que els dos gèneres emmalalteixen diferent, els problemes de salut es tracten de la mateixa manera. Aquests biaixos que es produeixen tan en l’atenció clínica (utilització de serveis, espera, aplicació de procediments, medicalització del malestar i la fisiologia femenina) i en la recerca mèdica (disseny, anàlisi i interpretació dels resultats).

Gràcies per donar-me l’oportunitat de representar-vos i de tenir aquesta experiència.

Dra. Marta D’Lacoste Farre
Mèdic especialista en medicina familiar i comunitària.
Membre de la Junta Directiva de la Lliga Reumatològica Catalana